CRÓNICA IV - II ETAPA
JORDÀNIA
– La cara amable del Pròxim Orient
Transmissió des de Damasc, el 13 de Gener del 2006
Quilòmetres totals recorreguts: 10.092 km.
L'arribada, ja de nit, al port d'Aqaba ens ofereix el primer contacte
amb terres jordanes, que a diferència del turment xinès
representat per la sortida d'Egipte, aquí és ràpid
i eficient. El segellat del passaport, una lleugera revisió
del cotxe com a tràmit de rutina i un segellat del Carnet
de Passatge de Duana no dura més d'uns 20 minuts. Completament
esgotats per l'intens dia, busquem un hotel on passar la nit.
Aqaba, és l'única sortida al mar que posseeix Jordània
i està situada en el golf que porta el seu nom i al costat
mateix del port d'Eilat (Israel) que li roba molt protagonisme.
L'únic atractiu de la ciutat és la petita fortalesa
erigida pels mamelucs en el segle XVI i que durant la I Guerra Mundial
estava ocupada per una guarnició turca.
Va
ser presa fàcilment per les tropes insurgents àrabs
comandades per T.E. Lawrence, sorgides del Wadi Rum, tal com s'explica
en la pel·lícula Lawrence d'Aràbia. En el
seu interior guarda un petit museu en restauració que conté
les troballes arqueològiques d'Aila, assentament originari
de l'actual ciutat.
Com a comiat del desert clàssic, ens dirigim al famós
Wadi Rum, popularitzat igualment per l’anomenada pel·lícula.
Actualment és espai protegit, i encara que la seva extensió
és relativament petita, la singularitat de les seves turmentades
muntanyes que sorgeixen al mig d'extenses àrees de sorra
rogenca, li confereixen una bellesa sense igual, especialment
a la sortida i a la posta del sol.
(Foto:
Wadi Rum)
Acampem
al nostre aire, al mig d'una soledat total que ens permet fruir
del silenci total que embolica aquestes àrees desèrtiques
i ens serveix d'adéu al desert.
Al matí següent, emprenem camí per l’anomenada
Desert Highway fins a la desviació de la carretera que
circula pels turons fins a Wadi Mussa, població que es
troba a l'entrada de la famosa Petra, que probablement diversos
de vosaltres haureu tingut ocasió de visitar. Petra és
una ciutat d'origen Nabateu i que era encreuament de les caravanes
que es dirigien des de l'Aràbia Feliç a Turquia
i Pèrsia, la qual cosa li va conferir una gran importància
en l'antiguitat, i va ser ocupada posteriorment pels romans que
van deixar el seu segell en algunes de les construccions ara existents.
És espectacular l'entrada a la ciutat, que es realitza
a través d'una escletxa a la paret rocosa d'entre 3 i 16
metres d'amplària i d'1,2 quilòmetres de longitud
anomenada El Siq, entrada natural al que va ser el centre de Petra.
Va
servir no sols com a accés sinó també com a
avinguda processional, la qual cosa explica alguns dels temples
i gravats que es troben pel camí. Dos canals excavats directament
a la roca, portaven aigua a la ciutat i van ser importants obres
d'enginyeria executades pels romans que van fer de la gestió
de l'aigua l'eix de la seva política de dominació.
Per a recórrer el Siq, s'ofereixen multitud de carretes encara
que és molt millor recórrer-ho a peu per a apreciar
la seva geologia i els seus canvis de colors. El corredor desemboca
en una placeta en què es troba el temple anomenat El Tresor,
que serveix de foto reclam en qualsevol fulletó sobre Petra.
(Foto: El Tresor) Evidentment és espectacular, com ho són
la multitud de temples i tombes que es van succeint a l'anar-se
endinsant en l’anomenat Siq Exterior, fins al centre de Petra.
Allà s'observarà el teatre excavat a la roca i s'estima
que tenia una capacitat de més de 4000 espectadors. No volem
fer una descripció massa exhaustiva de la totalitat de llocs
que existeixen, però sí dir que el conjunt és
força espectacular. Ha de fer-se una previsió d'un
dia mínim per a una visita una mica detallada de Petra, ja
que sobretot no ha d'oblidar-se de veure l’anomenat Monestir.
Situat
en la part més alta del conjunt muntanyós, s'accedeix
a ell per un camí d'escalons que porta aproximadament una
hora, i que discorre per escletxes per les que es veu un paisatge
espectacular. No cal dir que pertot arreu s'observen restes de temples,
tombes i cases. El premi final és el temple que juntament
amb el Tresor, es troba en millors condicions de conservació.
Petra és espectacular i justificaria quasi per sí
sola una visita a Jordània.
A continuació ens dirigim a Al Karak, població pròxima
a Wadi Musa que compta amb un dels primers castells aixecats pels
creuats, durant les guerres per a fer-se amb el domini de Jerusalem.
Com el temps està plujós i el castell està
enclavat en un promontori en el centre de la població, és
una mica difícil obtenir una foto de perspectiva de l'edifici,
llevat que un s'allunyi fins a un dels turons circumdants i d'allà
pugui prendre la instantània. El castell es troba en un estat
de conservació, prou bo per a poder formar-se una idea de
com es vivia en l'antiguitat en aquelles fortaleses. Aixecat per
Reinaldo de Chatillon, va ser finalment conquistat per Saladino
després d'un llarg assetjament. El cabdill àrab va
perdonar a tota la guarnició a excepció de Reinaldo
de Chatillon, a qui va decapitar personalment com a resposta a la
seva extrema crueltat demostrada amb els presoners.
Pròxim a Al Karak, es troba la població de Madaba,
coneguda per la ciutat dels mosaics. És una tranquil·la
població que pot servir com a base per a diverses visites
als voltants, però que a més compta amb diverses esglésies
bizantines que posseeixen bells mosaics amb escenes bíbliques
i mitològiques. Hem de fer esment a l'església del
Mapa, anomenada així per un bell mosaic que mostra totes
les terres bíbliques amb una precisió sorprenent,
i que per això es considera el primer mapa de Palestina.
Es
descriuen amb detall les ciutats de Jerusalem i totes les del seu
voltant; el llac de Tiberíades amb el riu Jordà desembocant
en el Mar Mort. Es descriuen igualment el Nil i la península
del Sinaí amb la franja de Gaza. Evidentment no és
l'únic mosaic que val la pena observar amb detall, però
la visita queda molt facilitada pel fet de poder visitar-se quasi
tots en l’anomenat Parc Arqueològic de Madaba instal·lat
en una antiga casa otomana.
Des de Madaba i a només 8 quilòmetres es troba la
Muntanya Nebo,
lloc
que en l'Antic Testament es descriu com on Moisès va poder
contemplar la Terra Promesa abans de passar la conducció
del poble triat al seu germà Aaron. Actualment el turó
pertany a la comunitat franciscana que té cura del manteniment
del mateix. La vista, tot i el dia plujós, és espectacular.
De no existir boira, es podria veure no sols ambdues vores del Jordà,
sinó també la Muntanya de les Oliveres de Jerusalem.
Per una carretera de vertigen, es pot baixar fins a la vall del
Jordà i visitar el Mar Mort i el lloc del baptisme de Jesucrist,
conegut com a Betània. L'accés a tal lloc està
regulat i no pot efectuar-se lliurement ja que es troba a la mateixa
ratlla fronterera amb Israel, amb totes les connotacions que això
té en aquestes latituds. Una església ortodoxa de
cúpules daurades s'alça a escassos metres del riu
frontera.
Soldats
de Jordània i Israel, custodien el lloc per a evitar que
els pelegrins/visitants passen d'un costat a un altre, cosa que
no seria difícil donada la poca amplada del riu.
Ens acontentem d'observar el Mar Mort, ja que, evidentment, el fred
regnant no invitava al bany ritual en aquest Mar d'altíssim
contingut salí i en el que és pràcticament
impossible enfonsar-se.
L'endemà, ens dirigim a la perla de les ciutats romanes de
Jordània. Es tracta de Jerash, Gerasa en l'antiguitat. L'entrada
està dominada per l'enorme Arc d'Adriano de quasi 22 metres
d'alt.
Una
vegada creuat el mateix, es troba una impressionant plaça
Oval que dóna entrada al Cardo o carrer principal de Gerasa.
El Cardo té més de 800 metres de longitud i està
totalment flanquejat per columnes i la calçada central està
pavimentada amb les lloses originals, en les que s'observen les
marques deixades pel pas de les carretes. A un costat i a l'altre
de les columnes es poden observar diverses edificacions que corresponen
a l'àgora, el Nymphaeum i el Temple d'Artemisa, a més
de nombroses edificacions que van correspondre a botigues obertes
a la curiositat dels vianants de l'antiguitat.
A mig
camí, el Cardo es creua amb el Decumanus, o carrer perpendicular,
adornada igualment amb nombroses columnes.
Al final del Cardo es pot veure el Teatre Nord, força ben
conservat i de petita capacitat. En la part oposada de la ciutat
es troba l'enorme Teatre Sud que va tenir una capacitat estimada
de 3000 espectadors. Contigua al mateix es troba el temple de Zeus,
situat a la part alta de la ciutat, probablement perquè es
pogués veure des de tots els llocs i dominés sobre
ells.
Repartits per tota la ciutat, es visiten multitud de restes de temples
romans i esglésies bizantines, de les que s'han identificat
fins a un total de quinze. Evidentment Gerasa és una ciutat
que mereix una visita detallada, especialment pels amants de les
antiguitats.
Com desitgem acostar-nos a la zona fronterera amb Síria,
ens dirigim fins a Irbid, previ pas per Ajlun. Aquesta última
població, compta amb un dels nombrosos castells existents
a Jordània.
Edificat
per Saladino sobre les ruïnes d'una església bizantina,
Ajlun s'aixeca sobre un elevat turó que domina pràcticament
tota Palestina. Es troba en un estat de conservació molt
acceptable, cosa que no demostra el seu interior. Té la particularitat
que en ell van estar presoners fins a 4 reis cristians de l'època
de les Creuades. El més conegut d'ells, potser sigui Ricardo
Corazón de León.
Desgraciadament
una espessa boira no ens va permetre gaudir de les vistes que se
li suposen.
Tot i que Jordània compta amb moltes coses més per
a visitar, decidim en vista de les condicions meteorològiques,
donar per acabada la nostra estada al país per a continuar
cap a Síria. La pluja, el vent i el fred no estimulen les
visites, i decidim anar-nos-en acostant a poc a poc cap a la ruta
de tornada a casa. Pernoctem a Irbid, ciutat universitària
del nord del país, per a poder creuar la frontera al matí
següent.
INFORMACIÓ D'UTILITAT
VISATS: Es necessita visat turístic que
emet l'ambaixada de Jordània a Madrid, o el Consolat de Barcelona,
i que dóna dret a 90 dies d'estada.
VEHICLES: És necessari el Carnet de Passatge
en Douane, i pagar 11 D.J. per vehicle. Cal fer una assegurança
automobilística obligatòria que val per tota l'estada
prevista. Serveix el Permís de conduir espanyol, encara que
rarament el demanen. El tràmit és molt ràpid.
MONEDA: És el Dinar Jordà, el valor
del qual en aquest moment era de 0,80 D.J. per Euro. Els bitllets
són de 50, 20, 10, 5, i 1 dinar. Monedes de 500, 250 i 100
fils. Hi ha màquines per a retirar diners en quasi tots els
bancs. Els hotels de certa categoria accepten targetes de crèdit,
que estan prou esteses pel país.
COMBUSTIBLE: Barat. 0,38 D.J./litre, la gasolina
de 95 oct. I 0,22 D.J../litre el gasoil.
PREUS: Són assequibles per a l'europeu,
encara que no tan barats com en els països limítrofs.
La prohibició del consum d'alcohol no és tan estricta
com en altres països musulmans, i es pot beure cervesa i vi
del país en pràcticament tots els hotels. S'aconsella
consumir aigua envasada que es pot trobar per tot arreu.
INTERNET: Hi ha possibilitat d'accés ASDL
a Internet en les ciutats; els cybercafès són abundants.
|
JORDANIA – La cara amable del Próximo Oriente
Transmisión desde Damasco, el 13 de Enero de 2006
Kilómetros totales recorridos: 10.092 kms.
La llegada, ya de noche, al puerto de Aqaba nos ofrece el primer
contacto con tierras jordanas, que a diferencia del tormento chino
representado por la salida de Egipto, aquí es rápido
y eficiente. El sellado del pasaporte, una somera revisión
del coche como trámite de rutina y un sellado del Carné
de Pasaje de Aduana no nos toma más de unos 20 minutos. Completamente
agotados por el intenso día, buscamos un hotel donde pasar
la noche.
Aqaba, es la única salida al mar que posee Jordania y está
situada en el golfo que lleva su nombre y al lado mismo del puerto
de Eilat (Israel) que le roba muchísimo protagonismo. El
único atractivo de la ciudad es la pequeña fortaleza
erigida por los mamelucos en el siglo XVI y que durante la I Guerra
Mundial estaba ocupada por una guarnición turca. Fue tomada
fácilmente por las tropas insurgentes árabes comandadas
por T.E. Lawrence, surgidas del Wadi Rum, tal como se explica en
la película Lawrence de Arabia. En su interior guarda un
pequeñísimo museo en restauración que contiene
los hallazgos arqueológicos de Aila, asentamiento originario
de la actual ciudad.
Como despedida del desierto clásico, nos dirigimos al famoso
Wadi Rum, popularizado igualmente por la mencionada película.
Actualmente es espacio protegido, y aunque su extensión es
relativamente pequeña, la singularidad de sus atormentadas
montañas que surgen en mitad de extensas áreas de
arena rojiza, le confieren una belleza sin par, especialmente a
la salida y a la puesta del sol. Acampamos a nuestro aire, en medio
de una soledad total que nos permite disfrutar del silencio total
que envuelve estas áreas desérticas y nos sirve de
adiós al desierto.
A la mañana siguiente, emprendemos camino por la llamada
Desert Highway hasta el desvío de la carretera que circula
por las colinas hasta Wadi Mussa, población que se halla
a la entrada de la famosa Petra, que probablemente varios de vosotros
habréis tenido ocasión de visitar. Petra es una ciudad
de origen Nabateo y que era encrucijada de las caravanas que se
dirigían desde la Arabia Feliz a Turquía y Persia,
lo cual le confirió una gran importancia en la antigüedad,
y fue ocupada posteriormente por los romanos que dejaron su sello
en algunas de las construcciones ahora existentes. Es espectacular
la entrada a la ciudad, que se realiza a través de una hendidura
en la pared rocosa de entre 3 y 16 metros de anchura y de 1,2 kilómetros
de longitud llamado El Siq, entrada natural a lo que fue el centro
de Petra. Sirvió no solo como acceso sino también
como avenida procesional, lo que explica algunos de los templos
y grabados que se encuentran por el camino. Dos canales excavados
directamente en la roca, llevaban agua a la ciudad y fueron importantes
obras de ingeniería ejecutadas por los romanos que hicieron
de la gestión del agua el eje de su política de dominación.
Para recorrer el Siq, se ofrecen multitud de carretas aunque es
muchísimo mejor recorrerlo a pié para apreciar su
geología y sus colores cambiantes. El pasillo desemboca en
una plazoleta en la que se encuentra el templo llamado El Tesoro,
que sirve de foto reclamo en cualquier folleto sobre Petra. Evidentemente
es espectacular, como lo son la multitud de templos y tumbas que
se van sucediendo al irse adentrando en el llamado Siq Exterior,
hasta el centro de Petra. Allí se observará el teatro
excavado en la roca y que se estima tenía una capacidad de
más de 4000 espectadores. No queremos hacer una descripción
demasiado exhaustiva de la totalidad de lugares que existen, pero
si decir que el conjunto es bastante espectacular. Debe hacerse
una previsión de un día mínimo para una visita
algo detallada de Petra, ya que sobre todo no debe olvidarse de
ver el llamado Monasterio. Situado en la parte más alta del
conjunto montañoso, se accede a él por un camino de
escalones que lleva aproximadamente una hora, y que discurre por
hendiduras por las que se divisa un paisaje espectacular. No hace
falta decir que por doquier se observan restos de templos, tumbas
y viviendas. El premio final es el templo que junto con el Tesoro,
se halla en mejores condiciones de conservación. Petra es
espectacular y justificaría casi por si sola una visita a
Jordania.
A continuación nos dirigimos a Al Karak, población
cercana a Wadi Musa que cuenta con uno de los primeros castillos
levantados por los cruzados, durante las guerras para hacerse con
el dominio de Jerusalén. Como el tiempo está lluvioso
y el castillo esta enclavado en un promontorio en el centro de la
población, es algo difícil obtener una foto de perspectiva
del edificio, a no ser que uno se aleje hasta una de las colinas
circundantes y de allí pueda tomar la instantánea.
El castillo se encuentra en un estado de conservación, lo
suficientemente bueno para poder formarse una idea de cómo
se vivía en la antigüedad en aquellas fortalezas. Levantado
por Reinaldo de Chatillon, fue finalmente conquistado por Saladino
después de un largo asedio. El caudillo árabe perdonó
a toda la guarnición a excepción de Reinaldo de Chatillon,
a quien decapitó personalmente como respuesta a su extrema
crueldad demostrada con los prisioneros.
Cercano a Al Karak, se encuentra la población de Madaba,
conocida por la ciudad de los mosaicos. Es una tranquila población
que puede servir como base para varias visitas a los alrededores,
pero que además cuenta con varias iglesias bizantinas que
poseen hermosos mosaicos con escenas bíblicas y mitológicas.
Debemos mencionar la iglesia del Mapa, llamada así por un
hermoso mosaico que muestra todas las tierras bíblicas con
una precisión asombrosa, y que por ello se considera el primer
mapa de Palestina. Se describen con detalle las ciudades de Jerusalén
y todas las de su alrededor; el lago de Tiberiades con el río
Jordán desembocando en el Mar Muerto. Se describen igualmente
el Nilo y la península del Sinaí con la franja de
Gaza. Evidentemente no es el único mosaico que vale la pena
observar con detalle, pero la visita queda muy facilitada por el
hecho de poder visitarse casi todos en el llamado Parque Arqueológico
de Madaba instalado en una antigua casa otomana.
Desde Madaba y a solo 8 kilómetros se halla el Monte Nebo,
lugar que en el Antiguo Testamento se describe como donde Moisés
pudo contemplar la Tierra Prometida antes de pasar la conducción
del pueblo escogido a su hermano Aarón. Actualmente la colina
pertenece a la comunidad franciscana que cuida del mantenimiento
del mismo. La vista, a pesar del día lluvioso, es espectacular.
De no existir niebla, se podría ver no solo ambas orillas
del Jordán, sino incluso el Monte de los Olivos de Jerusalén.
Por una carretera de vértigo, se puede descender hasta el
valle del Jordán y visitar el Mar Muerto y el lugar del bautismo
de Jesucristo, conocido como Betania. El acceso a tal lugar esta
regulado y no puede efectuarse libremente ya que se halla en la
mismísima raya fronteriza con Israel, con todas las connotaciones
que ello tiene en estas latitudes. Una iglesia ortodoxa de cúpulas
doradas se levanta a escasísimos metros del río frontera.
Soldados de Jordania e Israel, custodian el lugar para evitar que
los peregrinos/visitantes pasen de un lado a otro, cosa que tal
vez no sería difícil dada la poca anchura del río.
Nos contentamos con observar el Mar Muerto, ya que, evidentemente,
el frío reinante no invitaba al baño ritual en este
Mar de altísimo contenido salino y en el que es prácticamente
imposible hundirse.
Al día siguiente, nos dirigimos a la perla de las ciudades
romanas de Jordania. Se trata de Jerash, Gerasa en la antigüedad.
La entrada está dominado por el enorme Arco de Adriano de
casi 22 metros de alto. Una vez cruzado el mismo, se halla una impresionante
plaza Oval que da entrada al Cardo o calle principal de Gerasa.
El Cardo tiene más de 800 metros de longitud y esta totalmente
flanqueado por columnas y la calzada central está pavimentado
con las losas originales, en las que se observan las marcas dejadas
por el paso de las carretas. A ambos lados de las columnas se pueden
observar varias edificaciones que corresponden al ágora,
el Nymphaeum y el Templo de Artemisa, amen de numerosas edificaciones
que correspondieron a tiendas abiertas a la curiosidad de los viandantes
de la antigüedad. A medio camino, el Cardo se cruza con el
Decumanus, o calle perpendicular, adornada igualmente con numerosas
columnas.
Al final del Cardo se puede ver el Teatro Norte, bastante bien conservado
y de pequeña capacidad. En la parte opuesta de la ciudad
se halla el enorme Teatro Sur que tuvo una capacidad estimada de
3000 espectadores. Contigua al mismo se halla el templo de Zeus,
situado en la parte alta de la ciudad, probablemente para que pudiera
verse desde todos los lugares y dominara sobre ellos.
Repartidos por toda la ciudad, se visitan multitud de restos de
templos romanos e iglesias bizantinas, de las que se han identificado
hasta un total de quince. Evidentemente Gerasa es una ciudad que
merece una visita detallada, especialmente por los amantes de las
antigüedades.
Como deseamos acercarnos a la zona fronteriza con Siria, nos dirigimos
hasta Irbid, previo paso por Ajlun. Esta última población,
cuenta con uno de los numerosísimos castillos existentes
en Jordania. Edificado por Saladino sobre las ruinas de una iglesia
bizantina, Ajlun se levanta sobre una elevada colina que domina
prácticamente toda Palestina. Se halla en un estado de conservación
muy aceptable, cosa que no demuestra su interior. Tiene la particularidad
de que en él estuvieron prisioneros hasta 4 reyes cristianos
de la época de las Cruzadas. El más conocido de ellos,
quizás sea Ricardo Corazón de León. Desdichadamente
una espesa niebla no nos permitió disfrutar de las vistas
que se le suponen.
A pesar de que Jordania cuenta con muchísimas cosas más
para visitar, decidimos en vista de las condiciones meteorológicas,
dar por terminada nuestra estancia en el país para continuar
hacia Siria. La lluvia, el viento y el frío no estimulan
las visitas, y decidimos irnos acercando poco a poco hacia la ruta
de regreso a casa. Pernoctamos en Irbid, ciudad universitaria del
norte del país, para poder cruzar la frontera a la mañana
siguiente.
INFORMACIÓN DE UTILIDAD
VISADOS: Se necesita visado turístico que emite la embajada
de Jordania en Madrid, o el Consulado de Barcelona, y que da derecho
a 90 días de estancia.
VEHÍCULOS: Es necesario el Carné de Pasaje en Douane,
y pagar 11 D.J. por vehículo. Hay que hacer un seguro automovilístico
obligatorio valedero por toda la estancia prevista. Sirve el Carné
de conducir español, aunque raramente lo piden. El trámite
es muy rápido.
MONEDA: Es la Dinar Jordano, cuyo valor en este momento era de 0,80
D.J. por Euro. Los billetes son de 50, 20, 10, 5, y 1 dinar. Monedas
de 500, 250 y 100 fils. Existen máquinas para retirar dinero
en casi todos los bancos. Los hoteles de cierta categoría
aceptan tarjetas de crédito, que están bastantes extendidas
por el país.
COMBUSTIBLE: Barato. 0,38 D.J./litro, la gasolina de 95 oct. Y 0,22
D.J../litro el gasoil.
PRECIOS: Son asequibles para el europeo, aunque no tan baratos como
en los países limítrofes. La prohibición del
consumo de alcohol no es tan estricta como en otros países
musulmanes, y se puede beber cerveza y vino del país en prácticamente
todos los hoteles. Se aconseja consumir agua envasada que se puede
encontrar por todas partes.
INTERNET: Hay posibilidad de acceso ASDL a Internet en las ciudades;
los cybercafes son abundantes.
|
|