:: Expedició Tramuntana

CRÓNICA IV - II ETAPA

JORDÀNIA – La cara amable del Pròxim Orient
Transmissió des de Damasc, el 13 de Gener del 2006
Quilòmetres totals recorreguts: 10.092 km.


L'arribada, ja de nit, al port d'Aqaba ens ofereix el primer contacte amb terres jordanes, que a diferència del turment xinès representat per la sortida d'Egipte, aquí és ràpid i eficient. El segellat del passaport, una lleugera revisió del cotxe com a tràmit de rutina i un segellat del Carnet de Passatge de Duana no dura més d'uns 20 minuts. Completament esgotats per l'intens dia, busquem un hotel on passar la nit.
Aqaba, és l'única sortida al mar que posseeix Jordània i està situada en el golf que porta el seu nom i al costat mateix del port d'Eilat (Israel) que li roba molt protagonisme. L'únic atractiu de la ciutat és la petita fortalesa erigida pels mamelucs en el segle XVI i que durant la I Guerra Mundial estava ocupada per una guarnició turca.

Va ser presa fàcilment per les tropes insurgents àrabs comandades per T.E. Lawrence, sorgides del Wadi Rum, tal com s'explica en la pel·lícula Lawrence d'Aràbia. En el seu interior guarda un petit museu en restauració que conté les troballes arqueològiques d'Aila, assentament originari de l'actual ciutat.
Com a comiat del desert clàssic, ens dirigim al famós Wadi Rum, popularitzat igualment per l’anomenada pel·lícula. Actualment és espai protegit, i encara que la seva extensió és relativament petita, la singularitat de les seves turmentades muntanyes que sorgeixen al mig d'extenses àrees de sorra rogenca, li confereixen una bellesa sense igual, especialment a la sortida i a la posta del sol.

(Foto: Wadi Rum)

Acampem al nostre aire, al mig d'una soledat total que ens permet fruir del silenci total que embolica aquestes àrees desèrtiques i ens serveix d'adéu al desert.
Al matí següent, emprenem camí per l’anomenada Desert Highway fins a la desviació de la carretera que circula pels turons fins a Wadi Mussa, població que es troba a l'entrada de la famosa Petra, que probablement diversos de vosaltres haureu tingut ocasió de visitar. Petra és una ciutat d'origen Nabateu i que era encreuament de les caravanes que es dirigien des de l'Aràbia Feliç a Turquia i Pèrsia, la qual cosa li va conferir una gran importància en l'antiguitat, i va ser ocupada posteriorment pels romans que van deixar el seu segell en algunes de les construccions ara existents. És espectacular l'entrada a la ciutat, que es realitza a través d'una escletxa a la paret rocosa d'entre 3 i 16 metres d'amplària i d'1,2 quilòmetres de longitud anomenada El Siq, entrada natural al que va ser el centre de Petra.

Va servir no sols com a accés sinó també com a avinguda processional, la qual cosa explica alguns dels temples i gravats que es troben pel camí. Dos canals excavats directament a la roca, portaven aigua a la ciutat i van ser importants obres d'enginyeria executades pels romans que van fer de la gestió de l'aigua l'eix de la seva política de dominació. Per a recórrer el Siq, s'ofereixen multitud de carretes encara que és molt millor recórrer-ho a peu per a apreciar la seva geologia i els seus canvis de colors. El corredor desemboca en una placeta en què es troba el temple anomenat El Tresor, que serveix de foto reclam en qualsevol fulletó sobre Petra. (Foto: El Tresor) Evidentment és espectacular, com ho són la multitud de temples i tombes que es van succeint a l'anar-se endinsant en l’anomenat Siq Exterior, fins al centre de Petra. Allà s'observarà el teatre excavat a la roca i s'estima que tenia una capacitat de més de 4000 espectadors. No volem fer una descripció massa exhaustiva de la totalitat de llocs que existeixen, però sí dir que el conjunt és força espectacular. Ha de fer-se una previsió d'un dia mínim per a una visita una mica detallada de Petra, ja que sobretot no ha d'oblidar-se de veure l’anomenat Monestir.
Situat en la part més alta del conjunt muntanyós, s'accedeix a ell per un camí d'escalons que porta aproximadament una hora, i que discorre per escletxes per les que es veu un paisatge espectacular. No cal dir que pertot arreu s'observen restes de temples, tombes i cases. El premi final és el temple que juntament amb el Tresor, es troba en millors condicions de conservació. Petra és espectacular i justificaria quasi per sí sola una visita a Jordània.
A continuació ens dirigim a Al Karak, població pròxima a Wadi Musa que compta amb un dels primers castells aixecats pels creuats, durant les guerres per a fer-se amb el domini de Jerusalem. Com el temps està plujós i el castell està enclavat en un promontori en el centre de la població, és una mica difícil obtenir una foto de perspectiva de l'edifici, llevat que un s'allunyi fins a un dels turons circumdants i d'allà pugui prendre la instantània. El castell es troba en un estat de conservació, prou bo per a poder formar-se una idea de com es vivia en l'antiguitat en aquelles fortaleses. Aixecat per Reinaldo de Chatillon, va ser finalment conquistat per Saladino després d'un llarg assetjament. El cabdill àrab va perdonar a tota la guarnició a excepció de Reinaldo de Chatillon, a qui va decapitar personalment com a resposta a la seva extrema crueltat demostrada amb els presoners.
Pròxim a Al Karak, es troba la població de Madaba, coneguda per la ciutat dels mosaics. És una tranquil·la població que pot servir com a base per a diverses visites als voltants, però que a més compta amb diverses esglésies bizantines que posseeixen bells mosaics amb escenes bíbliques i mitològiques. Hem de fer esment a l'església del Mapa, anomenada així per un bell mosaic que mostra totes les terres bíbliques amb una precisió sorprenent, i que per això es considera el primer mapa de Palestina.
Es descriuen amb detall les ciutats de Jerusalem i totes les del seu voltant; el llac de Tiberíades amb el riu Jordà desembocant en el Mar Mort. Es descriuen igualment el Nil i la península del Sinaí amb la franja de Gaza. Evidentment no és l'únic mosaic que val la pena observar amb detall, però la visita queda molt facilitada pel fet de poder visitar-se quasi tots en l’anomenat Parc Arqueològic de Madaba instal·lat en una antiga casa otomana.
Des de Madaba i a només 8 quilòmetres es troba la Muntanya Nebo,
lloc que en l'Antic Testament es descriu com on Moisès va poder contemplar la Terra Promesa abans de passar la conducció del poble triat al seu germà Aaron. Actualment el turó pertany a la comunitat franciscana que té cura del manteniment del mateix. La vista, tot i el dia plujós, és espectacular. De no existir boira, es podria veure no sols ambdues vores del Jordà, sinó també la Muntanya de les Oliveres de Jerusalem. Per una carretera de vertigen, es pot baixar fins a la vall del Jordà i visitar el Mar Mort i el lloc del baptisme de Jesucrist, conegut com a Betània. L'accés a tal lloc està regulat i no pot efectuar-se lliurement ja que es troba a la mateixa ratlla fronterera amb Israel, amb totes les connotacions que això té en aquestes latituds. Una església ortodoxa de cúpules daurades s'alça a escassos metres del riu frontera.
Soldats de Jordània i Israel, custodien el lloc per a evitar que els pelegrins/visitants passen d'un costat a un altre, cosa que no seria difícil donada la poca amplada del riu.
Ens acontentem d'observar el Mar Mort, ja que, evidentment, el fred regnant no invitava al bany ritual en aquest Mar d'altíssim contingut salí i en el que és pràcticament impossible enfonsar-se.
L'endemà, ens dirigim a la perla de les ciutats romanes de Jordània. Es tracta de Jerash, Gerasa en l'antiguitat. L'entrada està dominada per l'enorme Arc d'Adriano de quasi 22 metres d'alt.
Una vegada creuat el mateix, es troba una impressionant plaça Oval que dóna entrada al Cardo o carrer principal de Gerasa. El Cardo té més de 800 metres de longitud i està totalment flanquejat per columnes i la calçada central està pavimentada amb les lloses originals, en les que s'observen les marques deixades pel pas de les carretes. A un costat i a l'altre de les columnes es poden observar diverses edificacions que corresponen a l'àgora, el Nymphaeum i el Temple d'Artemisa, a més de nombroses edificacions que van correspondre a botigues obertes a la curiositat dels vianants de l'antiguitat.
A mig camí, el Cardo es creua amb el Decumanus, o carrer perpendicular, adornada igualment amb nombroses columnes.
Al final del Cardo es pot veure el Teatre Nord, força ben conservat i de petita capacitat. En la part oposada de la ciutat es troba l'enorme Teatre Sud que va tenir una capacitat estimada de 3000 espectadors. Contigua al mateix es troba el temple de Zeus, situat a la part alta de la ciutat, probablement perquè es pogués veure des de tots els llocs i dominés sobre ells.
Repartits per tota la ciutat, es visiten multitud de restes de temples romans i esglésies bizantines, de les que s'han identificat fins a un total de quinze. Evidentment Gerasa és una ciutat que mereix una visita detallada, especialment pels amants de les antiguitats.
Com desitgem acostar-nos a la zona fronterera amb Síria, ens dirigim fins a Irbid, previ pas per Ajlun. Aquesta última població, compta amb un dels nombrosos castells existents a Jordània.
Edificat per Saladino sobre les ruïnes d'una església bizantina, Ajlun s'aixeca sobre un elevat turó que domina pràcticament tota Palestina. Es troba en un estat de conservació molt acceptable, cosa que no demostra el seu interior. Té la particularitat que en ell van estar presoners fins a 4 reis cristians de l'època de les Creuades. El més conegut d'ells, potser sigui Ricardo Corazón de León.
Desgraciadament una espessa boira no ens va permetre gaudir de les vistes que se li suposen.
Tot i que Jordània compta amb moltes coses més per a visitar, decidim en vista de les condicions meteorològiques, donar per acabada la nostra estada al país per a continuar cap a Síria. La pluja, el vent i el fred no estimulen les visites, i decidim anar-nos-en acostant a poc a poc cap a la ruta de tornada a casa. Pernoctem a Irbid, ciutat universitària del nord del país, per a poder creuar la frontera al matí següent.

INFORMACIÓ D'UTILITAT

VISATS: Es necessita visat turístic que emet l'ambaixada de Jordània a Madrid, o el Consolat de Barcelona, i que dóna dret a 90 dies d'estada.

VEHICLES: És necessari el Carnet de Passatge en Douane, i pagar 11 D.J. per vehicle. Cal fer una assegurança automobilística obligatòria que val per tota l'estada prevista. Serveix el Permís de conduir espanyol, encara que rarament el demanen. El tràmit és molt ràpid.

MONEDA: És el Dinar Jordà, el valor del qual en aquest moment era de 0,80 D.J. per Euro. Els bitllets són de 50, 20, 10, 5, i 1 dinar. Monedes de 500, 250 i 100 fils. Hi ha màquines per a retirar diners en quasi tots els bancs. Els hotels de certa categoria accepten targetes de crèdit, que estan prou esteses pel país.

COMBUSTIBLE: Barat. 0,38 D.J./litre, la gasolina de 95 oct. I 0,22 D.J../litre el gasoil.

PREUS: Són assequibles per a l'europeu, encara que no tan barats com en els països limítrofs. La prohibició del consum d'alcohol no és tan estricta com en altres països musulmans, i es pot beure cervesa i vi del país en pràcticament tots els hotels. S'aconsella consumir aigua envasada que es pot trobar per tot arreu.

INTERNET: Hi ha possibilitat d'accés ASDL a Internet en les ciutats; els cybercafès són abundants.



JORDANIA – La cara amable del Próximo Oriente

Transmisión desde Damasco, el 13 de Enero de 2006
Kilómetros totales recorridos: 10.092 kms.


La llegada, ya de noche, al puerto de Aqaba nos ofrece el primer contacto con tierras jordanas, que a diferencia del tormento chino representado por la salida de Egipto, aquí es rápido y eficiente. El sellado del pasaporte, una somera revisión del coche como trámite de rutina y un sellado del Carné de Pasaje de Aduana no nos toma más de unos 20 minutos. Completamente agotados por el intenso día, buscamos un hotel donde pasar la noche.
Aqaba, es la única salida al mar que posee Jordania y está situada en el golfo que lleva su nombre y al lado mismo del puerto de Eilat (Israel) que le roba muchísimo protagonismo. El único atractivo de la ciudad es la pequeña fortaleza erigida por los mamelucos en el siglo XVI y que durante la I Guerra Mundial estaba ocupada por una guarnición turca. Fue tomada fácilmente por las tropas insurgentes árabes comandadas por T.E. Lawrence, surgidas del Wadi Rum, tal como se explica en la película Lawrence de Arabia. En su interior guarda un pequeñísimo museo en restauración que contiene los hallazgos arqueológicos de Aila, asentamiento originario de la actual ciudad.
Como despedida del desierto clásico, nos dirigimos al famoso Wadi Rum, popularizado igualmente por la mencionada película. Actualmente es espacio protegido, y aunque su extensión es relativamente pequeña, la singularidad de sus atormentadas montañas que surgen en mitad de extensas áreas de arena rojiza, le confieren una belleza sin par, especialmente a la salida y a la puesta del sol. Acampamos a nuestro aire, en medio de una soledad total que nos permite disfrutar del silencio total que envuelve estas áreas desérticas y nos sirve de adiós al desierto.
A la mañana siguiente, emprendemos camino por la llamada Desert Highway hasta el desvío de la carretera que circula por las colinas hasta Wadi Mussa, población que se halla a la entrada de la famosa Petra, que probablemente varios de vosotros habréis tenido ocasión de visitar. Petra es una ciudad de origen Nabateo y que era encrucijada de las caravanas que se dirigían desde la Arabia Feliz a Turquía y Persia, lo cual le confirió una gran importancia en la antigüedad, y fue ocupada posteriormente por los romanos que dejaron su sello en algunas de las construcciones ahora existentes. Es espectacular la entrada a la ciudad, que se realiza a través de una hendidura en la pared rocosa de entre 3 y 16 metros de anchura y de 1,2 kilómetros de longitud llamado El Siq, entrada natural a lo que fue el centro de Petra. Sirvió no solo como acceso sino también como avenida procesional, lo que explica algunos de los templos y grabados que se encuentran por el camino. Dos canales excavados directamente en la roca, llevaban agua a la ciudad y fueron importantes obras de ingeniería ejecutadas por los romanos que hicieron de la gestión del agua el eje de su política de dominación. Para recorrer el Siq, se ofrecen multitud de carretas aunque es muchísimo mejor recorrerlo a pié para apreciar su geología y sus colores cambiantes. El pasillo desemboca en una plazoleta en la que se encuentra el templo llamado El Tesoro, que sirve de foto reclamo en cualquier folleto sobre Petra. Evidentemente es espectacular, como lo son la multitud de templos y tumbas que se van sucediendo al irse adentrando en el llamado Siq Exterior, hasta el centro de Petra. Allí se observará el teatro excavado en la roca y que se estima tenía una capacidad de más de 4000 espectadores. No queremos hacer una descripción demasiado exhaustiva de la totalidad de lugares que existen, pero si decir que el conjunto es bastante espectacular. Debe hacerse una previsión de un día mínimo para una visita algo detallada de Petra, ya que sobre todo no debe olvidarse de ver el llamado Monasterio. Situado en la parte más alta del conjunto montañoso, se accede a él por un camino de escalones que lleva aproximadamente una hora, y que discurre por hendiduras por las que se divisa un paisaje espectacular. No hace falta decir que por doquier se observan restos de templos, tumbas y viviendas. El premio final es el templo que junto con el Tesoro, se halla en mejores condiciones de conservación. Petra es espectacular y justificaría casi por si sola una visita a Jordania.
A continuación nos dirigimos a Al Karak, población cercana a Wadi Musa que cuenta con uno de los primeros castillos levantados por los cruzados, durante las guerras para hacerse con el dominio de Jerusalén. Como el tiempo está lluvioso y el castillo esta enclavado en un promontorio en el centro de la población, es algo difícil obtener una foto de perspectiva del edificio, a no ser que uno se aleje hasta una de las colinas circundantes y de allí pueda tomar la instantánea. El castillo se encuentra en un estado de conservación, lo suficientemente bueno para poder formarse una idea de cómo se vivía en la antigüedad en aquellas fortalezas. Levantado por Reinaldo de Chatillon, fue finalmente conquistado por Saladino después de un largo asedio. El caudillo árabe perdonó a toda la guarnición a excepción de Reinaldo de Chatillon, a quien decapitó personalmente como respuesta a su extrema crueldad demostrada con los prisioneros.
Cercano a Al Karak, se encuentra la población de Madaba, conocida por la ciudad de los mosaicos. Es una tranquila población que puede servir como base para varias visitas a los alrededores, pero que además cuenta con varias iglesias bizantinas que poseen hermosos mosaicos con escenas bíblicas y mitológicas. Debemos mencionar la iglesia del Mapa, llamada así por un hermoso mosaico que muestra todas las tierras bíblicas con una precisión asombrosa, y que por ello se considera el primer mapa de Palestina. Se describen con detalle las ciudades de Jerusalén y todas las de su alrededor; el lago de Tiberiades con el río Jordán desembocando en el Mar Muerto. Se describen igualmente el Nilo y la península del Sinaí con la franja de Gaza. Evidentemente no es el único mosaico que vale la pena observar con detalle, pero la visita queda muy facilitada por el hecho de poder visitarse casi todos en el llamado Parque Arqueológico de Madaba instalado en una antigua casa otomana.
Desde Madaba y a solo 8 kilómetros se halla el Monte Nebo, lugar que en el Antiguo Testamento se describe como donde Moisés pudo contemplar la Tierra Prometida antes de pasar la conducción del pueblo escogido a su hermano Aarón. Actualmente la colina pertenece a la comunidad franciscana que cuida del mantenimiento del mismo. La vista, a pesar del día lluvioso, es espectacular. De no existir niebla, se podría ver no solo ambas orillas del Jordán, sino incluso el Monte de los Olivos de Jerusalén. Por una carretera de vértigo, se puede descender hasta el valle del Jordán y visitar el Mar Muerto y el lugar del bautismo de Jesucristo, conocido como Betania. El acceso a tal lugar esta regulado y no puede efectuarse libremente ya que se halla en la mismísima raya fronteriza con Israel, con todas las connotaciones que ello tiene en estas latitudes. Una iglesia ortodoxa de cúpulas doradas se levanta a escasísimos metros del río frontera. Soldados de Jordania e Israel, custodian el lugar para evitar que los peregrinos/visitantes pasen de un lado a otro, cosa que tal vez no sería difícil dada la poca anchura del río.
Nos contentamos con observar el Mar Muerto, ya que, evidentemente, el frío reinante no invitaba al baño ritual en este Mar de altísimo contenido salino y en el que es prácticamente imposible hundirse.
Al día siguiente, nos dirigimos a la perla de las ciudades romanas de Jordania. Se trata de Jerash, Gerasa en la antigüedad. La entrada está dominado por el enorme Arco de Adriano de casi 22 metros de alto. Una vez cruzado el mismo, se halla una impresionante plaza Oval que da entrada al Cardo o calle principal de Gerasa. El Cardo tiene más de 800 metros de longitud y esta totalmente flanqueado por columnas y la calzada central está pavimentado con las losas originales, en las que se observan las marcas dejadas por el paso de las carretas. A ambos lados de las columnas se pueden observar varias edificaciones que corresponden al ágora, el Nymphaeum y el Templo de Artemisa, amen de numerosas edificaciones que correspondieron a tiendas abiertas a la curiosidad de los viandantes de la antigüedad. A medio camino, el Cardo se cruza con el Decumanus, o calle perpendicular, adornada igualmente con numerosas columnas.
Al final del Cardo se puede ver el Teatro Norte, bastante bien conservado y de pequeña capacidad. En la parte opuesta de la ciudad se halla el enorme Teatro Sur que tuvo una capacidad estimada de 3000 espectadores. Contigua al mismo se halla el templo de Zeus, situado en la parte alta de la ciudad, probablemente para que pudiera verse desde todos los lugares y dominara sobre ellos.
Repartidos por toda la ciudad, se visitan multitud de restos de templos romanos e iglesias bizantinas, de las que se han identificado hasta un total de quince. Evidentemente Gerasa es una ciudad que merece una visita detallada, especialmente por los amantes de las antigüedades.
Como deseamos acercarnos a la zona fronteriza con Siria, nos dirigimos hasta Irbid, previo paso por Ajlun. Esta última población, cuenta con uno de los numerosísimos castillos existentes en Jordania. Edificado por Saladino sobre las ruinas de una iglesia bizantina, Ajlun se levanta sobre una elevada colina que domina prácticamente toda Palestina. Se halla en un estado de conservación muy aceptable, cosa que no demuestra su interior. Tiene la particularidad de que en él estuvieron prisioneros hasta 4 reyes cristianos de la época de las Cruzadas. El más conocido de ellos, quizás sea Ricardo Corazón de León. Desdichadamente una espesa niebla no nos permitió disfrutar de las vistas que se le suponen.
A pesar de que Jordania cuenta con muchísimas cosas más para visitar, decidimos en vista de las condiciones meteorológicas, dar por terminada nuestra estancia en el país para continuar hacia Siria. La lluvia, el viento y el frío no estimulan las visitas, y decidimos irnos acercando poco a poco hacia la ruta de regreso a casa. Pernoctamos en Irbid, ciudad universitaria del norte del país, para poder cruzar la frontera a la mañana siguiente.
INFORMACIÓN DE UTILIDAD
VISADOS: Se necesita visado turístico que emite la embajada de Jordania en Madrid, o el Consulado de Barcelona, y que da derecho a 90 días de estancia.
VEHÍCULOS: Es necesario el Carné de Pasaje en Douane, y pagar 11 D.J. por vehículo. Hay que hacer un seguro automovilístico obligatorio valedero por toda la estancia prevista. Sirve el Carné de conducir español, aunque raramente lo piden. El trámite es muy rápido.
MONEDA: Es la Dinar Jordano, cuyo valor en este momento era de 0,80 D.J. por Euro. Los billetes son de 50, 20, 10, 5, y 1 dinar. Monedas de 500, 250 y 100 fils. Existen máquinas para retirar dinero en casi todos los bancos. Los hoteles de cierta categoría aceptan tarjetas de crédito, que están bastantes extendidas por el país.
COMBUSTIBLE: Barato. 0,38 D.J./litro, la gasolina de 95 oct. Y 0,22 D.J../litro el gasoil.
PRECIOS: Son asequibles para el europeo, aunque no tan baratos como en los países limítrofes. La prohibición del consumo de alcohol no es tan estricta como en otros países musulmanes, y se puede beber cerveza y vino del país en prácticamente todos los hoteles. Se aconseja consumir agua envasada que se puede encontrar por todas partes.
INTERNET: Hay posibilidad de acceso ASDL a Internet en las ciudades; los cybercafes son abundantes.

Enllaços relacionats:
INDEX EXPEDICIÓ TRAMUNTANA
© Ajuntament de Sant Climent Sescebes 2005 - climent@ddgi.es