ROCA TOVA

És a uns 300 metres del Camí de la Muntanya, ancestral camí que enllaçava la plana amb la muntanya de Requesens. El camí que aquest itinerari segueix en un bon tros travessa un dels racons més oblidats darrerament de l’Albera. La Roca Tova doncs, és una roca granítica que està buidada per dins, i que està girada de cap per avall i que fa com una petita cabana natural: permet aixoplugar 2-3 excursionistes.

Des del punt de vista filològic una Roca Tova, és un contrasentit, el fang és tou, una roca per principis és dura. Ara bé si tova, fonèticament ve de toua, aquesta paraula té dues accepcions, toua igual a tova a bé buida. Aquestes dues accepcions les trobem en el llibre Visions de l’Empordà d’en Carles Bosch de la Trinxeria de la Col·lecció Popular Barcino, edició de l’any 1953, a la plana 43, rengle 11, i parlant de “Dos suros cèlebres” diu: la seva roca té dos metres de diàmetre i es touada, formant espaiosa cavora. A peu de plana i segons notes de Joan Triadú ens posa: touada, buidada, cavora, cavorca, cavitat. A la plana 46 a la línia 11 diu: Rosega, serra la pela del suro, cercant les parts més toues ... a peu de pàgina diu: toues, toves. És forma pròpia de l’Empordà, la Selva, etc.

Així veiem que en el segle passat de les coses buides en deien toues, i entenem que lliga molt més dir-ne buida que Roca Tova.

Així doncs, gràcies a aquesta curiositat geològica es pot recuperar una accepció de la paraula tova, que avui està en desús, i que gràcies a aquesta curiositat geològica podem parlar-ne. Però problemes filològics a part, us recomanem que visiteu aquesta Roca: us quedareu parats.